Sol·licitar cèdula Atenció Telefònica:
93 889 01 37 / 666 840 925

Normativa habitabilitat

El decret d’habitabilitat ha anat sofrint modificacions al llarg dels anys. El primer decret va ser publicat el 1983 i l’actual al desembre del 2012 (Decret 141/2012).

Decret 141/2012

Decret d’habitabilitat vigent
L’obtenció de la cèdula d’habitabilitat està regulada pel Decret 141/2012 sobre les condicions mínimes d’habitabilitat i la cèdula d’habitabilitat, que substitueix el Decret 55/2009.

La principal particularitat d’aquest nou Decret d’habitabiliat és que per tal de certificar un habitatge construït a partir de l’any 1983 amb la cèdula caducada hi ha dues opcions; una seria certificar que compleix amb els requisits mínims establets pel decret vigent en el moment de sol·licitar la llicència d’obres de construcció de l’edifici, o bé, certificar que compleix amb els requisits de l’annex I del Drecret d’habitabilitat actual. El tècnic complimentarà els models de certificat de la Generalitat, i certificarà el compliment del Decret que correspongui, o bé dictarà les mesures correctores pertinents en cas que l’habitatge no compleixi amb els requisits de mínims del Decret i/o representi un risc per les persones.

Els pisos o cases construïts amb anterioritat del dia 11 d’agost de l’any 1984, es certificaran segons l’annex II d’aquest Decret en el suposit que puguin ser considerats habitables en el compliment del Decret actual.

Aquests canvis han comportat que les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges s’anessin adaptant als temps i millorant, per exemple, l’altura lliure dels espais comuns i habitacions han augmentat fins a una altura mínima de 2,5m, però s’han disminuït a les cambres higièniques i cuines per facilitar el pas d’instal·lacions pel fals sostre, per exemple.

Una altra diferència a destacar entre els primers decrets i l’actual, és la obligatorietat de construir habitatges practicables, és a dir, l’habitatge que, sense ajustar-se a tots els requeriments de l’habitatge accessible, permet, a les persones amb mobilitat reduïda, l’accés i la utilització de manera autònoma dels espais d’ús comú, les habitacions, la dotació higiènica mínima i l’equip de cuina.

Les superfícies mínimes de les habitacions s’han adaptat, com també la seva forma per tal de garantir la possibilitat d’encabir-hi un llit de matrimoni. En funció de l’any de construcció de l’habitatge se’ls ha de poder inscriure cercles o quadrats de les dimensions especificades en els decrets. En el cas vigent, és obligatòria una inscripció d’un quadrat de 2,6m de costat.

La salubritat dels espais interiors i la qualitat de l’aire també es veuen beneficiats en les renovacions dels decrets. Des del decret 55/2009 la relació entre la superfície de ventilació i de l’estança és d’una vuitena part, però en el primer decret la superfície mínima era únicament de 0,2m²/estança (per cada decret fins el 2009, s’ha augmentat 0,2m²).

També cal destacar la preocupació per les humitats de condensació que s’originen en els banys, en conseqüència l’altura de impermeabilització a la zona de banyeres o dutxes ha augmentat. Des del decret del 1983 on s’establia una altura mínima d’impermeabilització de  1,5m fins a 2,1m a l’actualitat.

Així doncs, cal destacar que els decrets s’han tornat més estrictes, però a la hora han millorat els nostres habitatges i en conseqüència les nostres vides.

Més Informació

Per vendre o llogar un habitatge ha de disposar de cèdula d’habitabilitat vigent

La Generalitat de Catalunya va crear la cèdula d’habitabilitat per tal que els possibles compradors o llogaters d’un habitatge, tinguin la garantia que aquest compleix amb els requisit mínims establerts per llei i poder ser considerat com a residència humana.

La Generalitat vetlla que totes les transmissions d’habitatges nous i usats disposin de cèdula vigent. Els notaris l’exigeixen en el moment de fer la transmissió de l’habitatge per entregar-la a la part compradora. El notari té l’obligació de comunicar periòdicament les compravendes que ha realitzat d’immobles i totes elles han d’estar acompanyats per una cèdula vigent.

En el cas del lloguer d’un habitatge també s’ha d’acreditar l’habitabilitat en el llogater entregant-li una fotocòpia de la cèdula d’habitabilitat. En el moment que es signa el contracte de lloguer, el propietari de l’habitatge ha d’ingressar una fiança a l’INCASOL, i entre d’altre documentació ha d’acreditar l’habitabilitat amb el número de cèdula vigent.

 

Renda bàsica d’emancipació

Es tracta d’una prestació adreçada als joves d’entre 22 i 30 anys que visquin en habitatges de lloguer o vulguin llogar-ne un.

Aquests joves poden rebre:
Un import per al pagament mensual del lloguer.
Un préstec sense interessos per a la fiança del lloguer.
Un import per a les despeses de tramitació de l’aval.

Els joves d’entre 22 i 30 anys poden optar entre demanar aquesta prestació, o bé acollir-se a la subvenció per pagar el lloguer que atorga la Generalitat de Catalunya, subjecta a convocatòria, ja que són incompatibles.

Aquesta prestació no està subjecta a convocatòria, i per tant es pot sol·licitar en qualsevol moment.

 

Solucions per llogar el vostre habitatge buit

Si teniu un habitatge buit i no goseu llogar-lo per por a possibles desperfectes o pels problemes que podeu tenir en cas de possibles impagaments…

La Generalitat de Catalunya us ofereix, a través de la seva Xarxa de Mediació per al Lloguer Social o de les Borses Joves d’Habitatge, garanties i ajuts perquè el llogueu amb tranquil·litat.

La Generalitat disposa de dos programes, el PROGRAMA DE MEDIACIÓ i el PROGRAMA DE CESSIÓ.

La mediació i la cessió tenen com a objectiu donar-vos les màximes facilitats i garanties a l’hora de llogar el vostre habitatge.

 

Ajuts per pagar el lloguer

Són prestacions que ofereix la Generalitat de Catalunya per ajudar-te a pagar el lloguer a arrendataris amb dificultats, amb la finalitat de prevenir l’exclusió social residencial.

Poden sol·licitar aquests ajuts les persones físiques residents a Catalunya que siguin titulars d’un contracte de lloguer d’un habitatge destinat a residència habitual i permanent, i que la seva unitat de convivència tingui uns ingressos baixos o moderats, a qui el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió social residencial o dificultar el procés d’inserció social, amb especial atenció a les famílies monoparentals i dones víctimes de la violència de gènere.

Aquesta prestació està subjecte a convocatòries anuals i s’ha de sol·licitar dins els terminis que les convocatòries especifiquen.

 

Avalloguer: la garantia per impulsar el lloguer d’habitatges

PER ALS PROPIETARIS que vulguin llogar habitatges, l’Avalloguer és un sistema de cobertura de la Generalitat, dels possibles impagaments dels llogaters. L’Avalloguer suposa la percepció de fins a sis mesos de lloguer impagats entre la data d’interposició de la demanda i la data de recuperació de l’habitatge.

PER ALS LLOGATERS d’habitatges, l’Avalloguer és un sistema que evita que, en el moment de la signatura d’un contracte, hagin d’aportar cap garantia que vagi més enllà de dos mesos de fiança.

La sol·licitud de l’Avalloguer s’ha de presentar a l’Àrea de Fiances de l’Institut Català del Sòl.
Incasòl, com a organisme de la Generalitat de Catalunya que disposa del Registre de contractes de lloguer, en gestiona la tramitació i el reconeixement.

 

Ajuts per llogar un habitatge

Si tens problemes perquè et lloguin un habitatge.

Si tens problemes per trobar un habitatge de lloguer a un preu assequible per als teus ingressos.

Si tens dificultats per pagar el lloguer de la teva llar.

La Generalitat de Catalunya t’ofereix:

  • Ajuts per pagar el lloguer.
  • L’Avalloguer
  • Els serveis de borses de mediació pel lloguer social i les borses joves d’habitatge.

 

Ajuts a la rehabilitació

Els ajuts per a la rehabilitació consisteixen en:

Subvencions a fons perdut d’un percentatge del cost de les obres, i préstecs protegits per ajudar a finançar les obres de rehabilitació en edificis d’ús residencial i en habitatges individuals, en quatre tipus de programes.

1. Programa de rehabilitació d’edificis amb patologies, deficiències i risc.

2. Programa d’accessibilitat.

3. Programa d’instal·lacions comunitàries.

4. Programa de sostenibilitat, eficiència i rehabilitació energètica.